El canvi climàtic representa una triple amenaça per a l’oceà

© Yanis Zenter

L’oceà és l’ecosistema més gran de la Terra. Cobreix el 70% del planeta i ha absorbit aproximadament el 90% de la calor atmosfèrica generada per les emissions de GEH i el 30% de les emissions de carboni, cosa que ha fet amortir l’escalfament global. Ara bé, aquesta capacitat per esmorteir els impactes del canvi climàtic és al límit per tres motius:

1. Avui l’oceà és més càlid que mai des que els humans van començar a registrar les dades del clima a la dècada de 1880. El gener de 2018, els científics van informar que l’oceà s’escalfa un 40% més ràpid del que es va preveure cinc anys abans. 

2. L’oceà té menys oxigen. En efecte, l’aigua més calenta conté menys oxigen que l’aigua més freda. Els mesuraments directes mostren que la quantitat d’oxigen a l’oceà global ha disminuït al voltant d’un 2% els darrers 50 anys.

3. L’oceà és més àcid perquè la creixent absorció de diòxid de carboni de l’atmosfera canvia la química de l’oceà i en disminueix el pH.

© Generalitat de Catalunya 

L’aigua més calenta, la disminució de l’oxigen i l’acidificació de l’aigua tenen conseqüències molt significatives sobre l’oceà:

© Adobe Stock

DESGLAÇ POLAR

El gruix del gel de l’oceà Àrtic ha disminuït significativament des dels anys seixanta. Per als dos hemisferis, es preveu que el gel marí disminueixi al llarg del segle XXI, i pot ser que a l’estiu de 2030 no hi hagi gel a l’oceà Àrtic.

© Agencia EFE

PUJADA DEL NIVELL DEL MAR

La temperatura global influeix en el volum d’aigua i de gel i, per tant, en el nivell del mar, cosa que alhora afecta els hàbitats i ecosistemes costaners. El nivell del mar ha pujat durant el segle XX i s’espera que augmenti entre 0,5 i 1,4 m l’any 2100. Aquest augment pot significar la fi d’algunes nacions insulars i impactes sobre les poblacions costaneres.

© Agents rurals 

CLIMA EXTREM

Els huracans i altres tempestes tropicals obtenen la seva energia de l’aigua càlida de l’oceà. A mesura que la capa superior de l’oceà s’escalfa, els huracans i altres tempestes tropicals es fan més fortes, amb vents més ràpids i pluges més intenses.

© Adobe Stock

AMENAÇA PER ALS CORALLS I ELS ORGANISMES QUE FORMEN CLOSCA.

L’augment de l’acidesa de l’aigua del mar dificulta als coralls la formació dels seus esquelets, i, als mariscs, la de les closques que necessiten per protegir-se. A partir de l’any 2050, els coralls seran cada cop més rars a causa de l’acidificació oceànica.

A qui afecta el canvi climàtic?

El canvi climàtic a l’oceà és una realitat que ja té un impacte significatiu sobre els humans i els ecosistemes:

Sobre la flora i a la fauna

Sobre nosaltres mateixos

L’Acord de París és un tractat internacional legalment vinculant sobre el canvi climàtic adoptat per 196 països, que va entrar en vigor l’any 2016. El seu objectiu és limitar l’escalfament global per sota dels 2º C, i preferiblement no ultrapassar 1,5º C respecte de l’època preindustrial (1850-1900). Per assolir aquest objectiu, urgeix que els països redueixin les emissions de GEH per aconseguir un planeta neutral climàticament a meitat d’aquest segle. Per primera vegada, un acord vinculant aplega tots els països en una causa comuna amb objectius ambiciosos per combatre el canvi climàtic i adaptar-se als seus impactes.

L’oceà com a part de la solució al canvi climàtic

L’oceà és una part integral del sistema climàtic de la Terra i contribueix a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-s’hi. Cal gestionar-lo d’acord amb un enfocament basat en ecosistemes sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats. Això coincideix amb els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i també és un dels objectius de la Dècada de la Ciència Oceànica per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030). Un oceà sa té potencial per reduir les emissions de GEH, fet del tot necessari si l’any 2050 volem assolir l’Acord climàtic de París.

© Jordi Riera

Construir resiliència amb les àrees marines protegides (AMP)

Les AMP poden recuperar la salut de l’oceà preservant la integritat de l’hàbitat: milloren la resiliència dels ecosistemes, donen suport a la productivitat de la pesca, protegeixen la biodiversitat i salvaguarden tradicions culturals úniques històricament vinculades al mar. A més, les AMP són excel·lents per al control del canvi climàtic i poden servir com a enllaç amb la comunitat científica per anticipar passos per a una adaptació més efectiva a l’escalfament global.

Actualment, les AMP amb protecció total o alta només cobreixen el 2,6% de l’oceà mundial. Protegir com a mínim el 30% de l’oceà per mitjà d’AMP seria ideal per complir una àmplia gamma d’objectius econòmics i ambientals. Malgrat llur paper potencial clau per mitigar el canvi climàtic i adaptar-s’hi, la majoria de les AMP existents no tenen prou recursos ni humans ni econòmics per a implementar adequadament mesures de conservació i gestió. És fonamental augmentar el compromís polític per impulsar la governança de les AMP i els recursos de què poden disposar i fer front al canvi climàtic.

Impacte del canvi climàtic sobre la flora i la fauna

CANVIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE LES ESPÈCIES.

L’augment de la temperatura ja ha determinat canvis en la distribució de moltes espècies arreu del món. Els canvis de distribució més freqüents es produeixen en el gradient vertical (profunditat) i latitudinal.

ÍNDEXS MÉS ALTS D’EXTINCIÓ DE LES ESPÈCIES.

Molts organismes d’arreu del món perden hàbitats adequats a causa de l’augment del nivell del mar, climes més extrems i l’escalfament, mentre que d’altres es veuen cada cop més afectats per malalties i paràsits. Cap a l’any 2070, un terç de les espècies animals i vegetals del planeta estaria en perill d’extinció a causa del canvi climàtic, com a mínim localment.

CANVIS EN ELS PATRONS DE REPRODUCCIÓ.

Normalment, la Posidonia oceanica floreix a la tardor, mentre que els seus fruits assoleixen el desenvolupament complet a la primavera. Però experiments recents han demostrat que una onada de calor simulada indueix la floració de la planta. Les onades de calor cada cop són més freqüents a la Mediterrània, i els impactes que tenen sobre la biologia reproductiva dels organismes marins encara no es coneixen del tot.

PROPAGACIÓ D’ESPÈCIES INVASORES.

Les temperatures més altes afavoreixen espècies invasores d’origen tropical en latituds superiors, cosa que té efectes negatius sobre les espècies residents i la biodiversitat autòctona.

Impacte del canvi climàtic sobre nosaltres mateixos

Els oceans i hàbitats costaners són un autèntic tresor. Cada dia ens proporcionen un seguit d’importants serveis ecosistèmics, com ara la moderació d’esdeveniments meteorològics extrems, la producció de marisc i peix, la salut, el turisme i d’altres beneficis que tenen a veure amb l’estètica, el lleure, la cultura i l’esperit:

BARRERES NATURALS.

Els ecosistemes són la primera línia de defensa de les comunitats costaneres: redueixen l’impacte de les tempestes, l’erosió de la costa i les inundacions. Boscos de manglars, maresmes, praderies marines, ecosistemes dunars, aiguamolls i zones humides litorals són millors que les infraestructures de defensa artificials!

PESCA.

Segons quina sigui l’evolució en les emissions de GEH, el potencial màxim de captura podria disminuir entre un 2,8-12,1% l’any 2050. L’impacte serà molt més gran en algunes regions concretes, i la població amb els nivells més alts de pobresa (especialment els pescadors a petita escala i els piscicultors dels països en desenvolupament) són els més vulnerables al canvi climàtic.

ELS ESCULLS DE CORALL.

Amb 1,5° C d’escalfament global per sobre dels nivells preindustrials, el Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) prediu una pèrdua del 70 al 90% dels esculls coral·lins del món. Amb un augment de 2° C, les xifres s’eleven fins al 99%. La pèrdua dels esculls de coral tindrà un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la productivitat dels oceans i també sobre el turisme.

TURISME.

L’oceà permet fer submarinisme, immersions lleugeres (snorkeling), excursions en vaixell, pescar, remar amb caiac, relaxar-se i d’altres activitats recreatives que atrauen turistes d’arreu del món a les zones costaneres. El canvi climàtic representa una amenaça potencialment catastròfica per a totes aquestes activitats. Per posar només un exemple de la seva dimensió, la Gran Barrera de Corall sosté una indústria turística de 6.000 milions de dòlars i 64.000 llocs de treball que depenen d’un escull coral·lí sa. Els viatges i el turisme, inclosos els impactes indirectes i induïts, generen de mitjana al voltant del 15% del PIB dels països mediterranis. L’augment del nombre de dies de calor extrema pot afectar greument aquest sector.