Què està passant al nostre mar?

© GENERALITAT DE CATALUNYA

El mar Mediterrani és una zona sensible de biodiversitat, ja que acull entre el 4% i el 18% de les espècies marines conegudes del món.

Però també és una zona sensible al canvi climàtic, que posa en perill aquesta biodiversitat. L’augment de la temperatura de l’aigua fa que aquesta rica biodiversitat variï ràpidament a causa dels canvis en la composició i abundància de les espècies.

Augmenta la temperatura

Avui, la temperatura mitjana anual a la conca mediterrània és 1,5°C més alta que durant el període preindustrial (1880-1899).

Els augments de temperatura previstos per a l’any 2100 varien entre 1,8°C i 3,5°C de mitjana en comparació amb el període comprès entre 1961 i 1990. Actualment es calcula que l’escalfament de la superfície del mar Mediterrani és de 0,4°C per dècada entre 1985 i 2006 (0,3°C per dècada a la conca occidental i 0,5°C per dècada a la conca oriental).

Augmenta el nivell del mar

El nivell del mar Mediterrani ha augmentat a un ritme de 0,7 mm per any entre 1945 i 2000 i d’1,1 mm per any entre 1970 i 2006.

L’augment ha estat molt acusat durant les dues darreres dècades i ha arribat fins a 3 mm anuals. Els patrons de circulació s’han alterat, i han generat canvis en el nivell del mar. L’acceleració de la pèrdua de gel implica un risc significatiu d’augment addicional del nivell del mar a la conca mediterrània. A moltes regions costaneres augmentaran les inundacions i els desbordaments per tempestes i s’accelerarà l’erosió costanera.

Disminueix el pH de l’aigua

Es preveu que la captació de CO porti, l’any 2100, a una acidificació d’entre 0,018 i 0,028 unitats de pH per dècada.

El pH de l’aigua del mar ha disminuït en 0,1 unitats de pH des del període preindustrial, cosa que correspon a un augment de l’acidesa oceànica al voltant del 30% en les darreres dècades; això sotmet els organismes marins a estrès ambiental.

Meridionalització i tropicalització

En general, les espècies d’aigües fredes es fan menys abundants o s’extingeixen localment i les d’aigües càlides, més abundants i generalitzades, un procés que es coneix com a «meridionalització».

Les espècies d’aigües fredes busquen entorns més freds i canvien la seva distribució geogràfica dirigint-se cap als pols, però aquests desplaçaments estan físicament restringits, com passa al golf del Lleó, al nord de l’Adriàtic i al nord de l’Egeu, que són els sectors més freds del Mediterrani. Aquestes zones s’estan convertint en un «cul de sac» per a moltes espècies endèmiques en perill d’extinció.

La reeixida propagació geogràfica d’espècies d’afinitat càlida és el fenomen més evident correlacionat amb l’escalfament global. Dos grans processos de canvi, que impliquen espècies tant autòctones com no autòctones, descriuen la importància creixent de la biota termòfila al mar Mediterrani. Al primer procés, sovint ens hi referim amb el terme «meridionalització», és a dir, espècies meridionals, o del sud, que es desplacen cap al nord; per al segon procés, emprem el terme «tropicalització», que es refereix a espècies exòtiques d’origen tropical (sovint procedents del canal de Suez), que s’estenen pel Mediterrani.

Aquests dos processos de canvi contribueixen a la reestructuració progressiva de la composició comunitària dels ecosistemes mediterranis, amb impactes ecològics greus provocats pels invasors tropicals.

© Cristina Linares

Reprodueix vídeo

Mortalitat massiva

L’augment de la temperatura de l’aigua també provoca esdeveniments de mortalitat massiva (d’ara endavant, EMM) d’unes 100 espècies pertanyents a diversos grups d’organismes com ara els coralls, les esponges o els mol·luscs. El fenomen més esfereïdor va tenir lloc l’any 1999, quan un EMM a gran escala i sense precedents va afectar les poblacions de les costes franceses i italianes. Després d’aquest esdeveniment, s’ha informat d’altres EMM a gran escala, i també de molts altres de menors, que solen estar més restringits en extensió geogràfica i/o nombre d’espècies afectades. La majoria de regions mediterrànies han estat afectades per aquest fenomen durant les últimes dècades.

En general, tenint en compte que les espècies afectades per mortalitats massives són longeves (de desenes a centenars d’anys), la recuperació és un procés extremament difícil i a llarg termini. A més, com que les poblacions estan sotmeses a un augment d’onades de calor marines, en molts casos es notifiquen amb més freqüència mortalitats recurrents que en dificulten la recuperació. De fet, malauradament, les sèries de seguiment a llarg termini de què disposem indiquen que en molts casos s’estan produint processos d’extinció locals.

© Fernando santos · Unsplash

Les praderies de Posidonia oceanica en risc

Les praderies mediterrànies de posidònia (Posidonia oceanica) són una de les defenses naturals més potents contra el canvi climàtic i una font de diversos serveis ecosistèmics. Les praderies submarines també són molt resistents a la degradació microbiana, de manera que el carboni no es degrada quan es diposita al fons del mar i hi pot romandre inalterat durant segles.

Malgrat això, la posidònia té un límit màxim de tolerància tèrmica de 28° C i l’augment de la temperatura de la superfície del mar per sobre d’aquest límit indueix a estrès tèrmic, cosa que afavoreix el creixement d’algues. Depenent de la temperatura de l’aigua, l’espècie es reprodueix sexualment per floració o asexualment per clonació. La creixent freqüència dels casos de floració de posidònia al Mediterrani són un senyal d’aigua més calenta, però també d’un avantatge adaptatiu per sobreviure en un futur oceà més càlid.

Invasions d’espècies exòtiques

El Mediterrani ha esdevingut la zona sensible mundial pel que fa a invasions biològiques. Algunes espècies exòtiques hi entren pel canal de Suez, d’altres hi arriben transportades pels vaixells, a causa d’activitats d’aqüicultura o bé alliberades d’aquaris.

Fins ara, s’han registrat al Mediterrani prop de 1.000 espècies animals i vegetals marines no autòctones i d’aquestes gairebé 700 s’han establert en poblacions permanents. Molts d’aquests animals i plantes tenen un origen tropical i es veuen afavorits per les condicions d’escalfament, com també ho demostra la seva ràpida expansió geogràfica.

Reprodueix vídeo

Algues invasores

© Cristina Linares. UB 

La Caulerpa cylindracea és una alga verda invasora, originària del sud-oest d’Austràlia, que probablement ha entrat al Mediterrani per l’aigua de llast dels vaixells. Pot créixer extensament i desenvolupar boscos d’algues massius que tenen greus impactes ecològics.

Algunes espècies de Caulerpa s’utilitzen per a consum humà en països com ara el Japó o Indonèsia, però no se’n recomana l’ús amb finalitats alimentàries fins que no se’n facin estudis específics.

Menjar-nos les espècies invasores: nous recursos alimentaris, noves receptes culinàries

Algunes de les espècies invasores de la Mediterrània ja han esdevingut un nou recurs alimentari. Als mercats de peix del Mediterrani oriental, ja es venen nombrosos peixos tropicals com ara el peix conill (Siganidae), el peix lleó o peix escorpí (Pterois volitans), Upeneidae i Nemipterus randalli, i crustacis com ara Portunus segnis, Erugosquilla massavensis.

Algunes d’aquestes espècies ja es troben a les zones centrals del Mediterrani i cada vegada hi són més abundants. A Catalunya, en concret al delta de l’Ebre, es va començar a menjar cranc blau per ajudar a erradicar-lo. En altres llocs, s’estan creant receptes delicioses, com ara amb peix conill. 

A Xipre el peix conill es considera una exquisidesa, i es ven a 21 euros el quilo. Com es cuina el peix conill (Siganus luridus)? Us n’oferim una recepta de Kastellorizo, Grècia:

Reprodueix vídeo

1. Traieu-ne les tripes com abans millor.

2. Talleu-li les espines verinoses.

3. Fregiu-lo. 

4. Serviu-lo amb patates fregides i amanida.

Efectes sobre la pesca

Actualment, la pesca mediterrània es veu afectada sobretot per una pesca excessiva, però el canvi climàtic també hi exerceix un paper important. Les pesqueres mediterrànies són multiespecífiques i multiflotes; les espècies pelàgiques petites hi són les més importants pel que fa a desembarcaments, i la flota dominant és la de pesca a petita escala (PPE). Els canvis en la producció primària i l’augment de la temperatura afecten negativament els hàbitats òptims dels peixos pelàgics petits. L’amploia, una petita espècie pelàgica d’aigües fredes, ja ha desaparegut de la pesca comercial del nord-oest del Mediterrani i els desembarcaments de sardina i anxova han disminuït dràsticament en les darreres dècades.

© Josep Maria Dacosta