Plans d’Adaptació al canvi climàtic

© CRISTINA LINARES

Els principals objectius dels plans d’adaptació són:

  • Reduir la vulnerabilitat de l’espai (tal com s’adverteix en l’Avaluació de vulnerabilitat i altres estudis realitzats).
  • Millorar la capacitat d’adaptació dels ecosistemes marins als impactes del canvi climàtic, mitjançant la preservació i/o restauració dels valors naturals.

Què pot fer el PN de Cap de Creus per adaptar-se al canvi climàtic?

  1. Promoció de programes de ciència ciutadana

S’entén per ciència ciutadana la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics amateurs o no professionals, o ciutadans experts en la matèria, a partir del disseny de protocols de seguiment estandarditzats i sistemàtics. 

© BORIS WEIZMANN

2. Seguiment a partir d’estacions oceanogràfiques

© QUIM GARRABOU

Per poder actuar per adaptar-nos al canvi climàtic, cal tenir informació sobre quina és l’evolució de les variables ambientals i fisicoquímiques i com varien a mida que el mar s’escalfa. 

Amb l’establiment d’estacions fixes de mostreig amb sensors de salinitat, clorofil·la, pH, concentració d’oxigen, irradiància, sedimentació, nutrients, contaminants diversos, corrents marins o vents, entre d’altres, es poden monitoritzar l’evolució i variabilitat del medi marí, i ampliar així les variables ja mostrejades actualment en el Parc Natural de Cap de Creus. A partir d’aquestes dades, es poden desenvolupar protocols de vigilància i monitoratge capaços de detectar possibles canvis, amb l’objectiu de poder aplicar mesures de gestió adaptativa àgilment.

3. Implementació de programes de restauració

En episodis d’afectacions rellevants, com ara mortalitats massives a escala local  principalment com a conseqüència del canvi climàtic, o altres impactes,  implementar projectes de restauració per a determinades espècies, hàbitats o comunitats, com, per exemple, gorgònies, Cystoseira, briozous, fanerògames, etc., d’acord amb les recomanacions científiques pertinents i mitjançant tècniques de restauració i protocols estandarditzats.

© GENERALITAT DE CATALUNYA

Què pot fer l’espai de xarxa Natura 2000 del Litoral del Baix Empordà per adaptar-se al canvi climàtic?

1. Activitats de sensibilització i divulgació relacionades amb el canvi climàtic

Desenvolupament de campanyes de sensibilització i material divulgatiu relacionats amb els impactes del canvi climàtic, l’estat dels ecosistemes i de les espècies presents a l’àrea, la normativa pertinent, accions de Bones Pràctiques o activitats econòmiques de baix impacte, entre altres fets rellevants.

Adreçat a col·lectius d’usuaris: turistes, visitants, submarinistes, navegants, etc., al personal d’algunes de les activitats econòmiques que es desenvolupen a la zona: centres de busseig, empreses de lloguer d’embarcacions, pescadors, etc., i a personal tècnic d’ajuntaments, consells comarcals, inspectors, etc.

© GENERALITAT DE CATALUNYA

2. Programes de seguiment d’hàbitats
© Cristina Linares. UB

Implementació de programes de seguiment, de manera estable i a llarg termini, per avaluar l’estat i els impactes dels hàbitats clau de la zona: herbassars de posidònia, comunitats de coral·ligen, Lithophyllum byssoides i comunitats algals dominades pel gènere Cystoseira.

Aquest seguiment ha de permetre detectar possibles canvis i elaborar recomanacions per a la seva conservació a fi d’aplicar les mesures de gestió adaptativa àgilment.

3. Establiment de zones aptes per al fondeig

Zonificació de l’espai del Litoral del Baix Empordà, d’acord amb la cartografia i la informació disponible, que detalli clarament les zones aptes per al fondeig de les embarcacions i aquelles amb presència d’hàbitats i comunitats costaneres sensibles, com ara penya-segats, cales i hàbitats protegits (herbassars de posidònia, comunitats coral·lígenes, etc.) on el fondeig ha d’estar totalment prohibit. 

© GENERALITAT DE CATALUNYA