Protocols de Seguiment

© GENERALITAT DE CATALUNYA

Els 11 protocols desenvolupats pel projecte tenen com a objectiu detectar diferents tipus de canvis en els ecosistemes i la biodiversitat, i també el canvis del medi a causa de la temperatura. El seguiment homogeni i estandarditzat és essencial per fer un seguiment del canvi climàtic tant a les nostres àrees marines protegides com a tot el mar Mediterrani!

S’han testat i han estat implementat a diverses localitats del Parc Natural de Cap de Creus i l’espai de la xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà al llarg de la tardor de 2020.

PROTOCOL 1

TEMPERATURA

Descripció:

Es mesura la temperatura de la columna d’aigua des dels -5 metres fins als -40 cada 5 metres.

Expressió dels resultats: 

  • Cicle anual de temperatura entre -5 i -40 m en les localitats estudiades entre gener i octubre de 2021. 
  • Gràfiques d’estratificació: s’observa un patró comú d’estratificació de la columna d’aigua amb una termoclina situada al voltant dels -15/-20 m. Durant els mesos de juliol i agost, la termoclina mostra canvis de posició i pot arribar fins als -30 o més metres.
  • Exposició a temperatures elevades o nombre de dies amb temperatures per sobre els 24° C a les diferents fondàries durant juliol, agost i setembre de 2020: la temperatura de 24° C es considera el límit de termotolerància per a moltes espècies bentòniques, en especial per a les espècies de les principals gorgònies com la gorgònia vermella Paramuricea clavata (Crisci et al., 2017). S’han detectat alguns dies on a la profunditat entre 15 i 20 metres la temperatura ha superat aquests 24° C.

© Quim Garrabou 

PROTOCOL 2

MORTALITATS MASSIVES

Descripció: 

Avalua l’impacte dels fenòmens de mortalitat massiva sobre les principals espècies de gorgònies i altres espècies formadores d’hàbitat. 

Es quantifica el nombre de colònies/individus sans i el nombre de colònies amb afectació (>10% afectació), i s’estima el percentatge de colònies afectades i el tipus d’afectació o mortalitat (recent o antiga).

Resultats: 

  • La majoria de les poblacions presenten més d’un 10% de mortalitat, i, per tant, es  consideren impactades i que el seu estat és desfavorable.
  • En general, el percentatge de mortalitat de les poblacions estudiades disminueix en fondària, on l’impacte de l’augment de temperatura és menor, tot i que en tots els rangs de fondàries avaluats s’observa mortalitat.
  • El tipus de mortalitat més registrada ha estat l’epibiosi (mortalitat antiga), tot i que  també es va detectar mortalitat recent. Això indica que la majoria d’impactes en les poblacions no són recents, sinó que provenen d’altres impactes com ara el temporal Glòria.
© Cristina Linares

PROTOCOL 3, 4 i 6

LEK 1-2-3: Local Ecological knowledge

Són protocols basats en el coneixement històric i les activitats quotidianes dels pescadors locals que es realitzen mitjançant enquestes. 

PROTOCOL 3 – LEK 1: CONEIXEMENT LOCAL -1 Tendències històriques de peixos i registres georeferenciats

Descripció: Pretén recuperar informació històrica sobre els canvis en l’abundància i distribució d’espècies i facilitar una detecció precoç de noves espècies que apareixen en zones on abans no eren presents. 

PROTOCOL 4 – LEK2 – Seguiment periòdic de peixos i registres georeferenciats

Descripció: Pretén obtenir informació qualitativa sobre espècies que es poden utilitzar com a indicadors fiables de canvi climàtic per facilitar la detecció precoç de noves espècies (tant autòctones com exòtiques) que apareixen en zones on abans no eren presents. 

PROTOCOL 6 – LEK 3: CONEIXEMENT LOCAL – 2 Mortalitats massives 

Descripció: Pretén recuperar informació històrica sobre els episodis de mortalitat massiva d’organismes marins, sovint vinculats per condicions climàtiques específiques, principalment peixos, organismes filtradors i invertebrats sèssils.  

PROTOCOL 5

CENSOS VISUALS DE PEIXOS

Descripció:

Estudia i quantifica l’abundància de les espècies de peixos al Mediterrani i defineix un Índex de Tropicalització segons la proporció d’espècies d’aigua freda versus espècies d’aigua calenta. 

Resultats: 

Aquest protocol s’ha mostrat efectiu per enregistrar les densitats de les espècies més abundants de peixos en els dos espais protegits i descartar la presència d’altres espècies d’afinitat clarament tropical.

Les diferents localitats presenten presència d’espècies similar i diferències d’abundància  d’espècies. 

S’ha obtingut una major proporció de les espècies d’aigües fredes: Coris julis vs. Thalassoma pavo i Serranus cabrilla vs. Serranus Scriba, tot i que s’intueix un inici de meridionalització, lleugerament més acusat al Litoral del Baix Empordà. 

PROTOCOL 7

POFA: ESTAT DE CONSERVACIÓ DE LA POSIDONIA OCEANICA

Descripció:

Defineix l’estat de conservació de les praderies de Posidonia oceanica mitjançant la valoració  de la densitat dels feixos.

Resultats: 

La densitat de feixos de Posidonia oceanica obtinguda és alta al Parc Natural de Cap de Creus, on els valors de densitat (400-600 feixos/m2) es troben dins els valors de referència d’estudis anteriors, i mostren un bon estat de les praderies de fanerògames d’aquesta zona. Contràriament, la densitat a la xarxa Natura 2000 del Litoral del Baix Empordà ha estat menor (entre 300-400 feixos/m2) i són més baixos que els valors de referència d’estudis anteriors, cosa que indica que les praderies d’aquest espai no es troben en bona situació.

A cada espai protegit, no s’han observat diferències remarcables entre poblacions, tot i que en els llocs on la praderia era contínua (Caials al Parc Natural de Cap de Creus i punta Claveguera a la xarxa Natura 2000 del Litoral del Baix Empordà) els valors de densitat registrats eren més alts. Aquest fet podria ser perquè les praderies contínues afavoreixen l’estat de les praderies de fanerògames marines.

La floració de P. oceanica té lloc principalment entre els mesos de setembre i novembre. Tot i haver realitzat el mostreig en aquesta època, només s’ha trobat presència de flors a cap Roig (Litoral Baix Empordà), amb una elevada densitat.

© Cristina Linares

PROTOCOL 8

FAP: ESTAT DE CONSERVACIÓ DE PINNA NOBILIS

Descripció:

Avalua l’estat de salut de les poblacions de Pinna nobilis, nacra. 

Resultats: 

Amb el protocol, no s’han trobat individus vius atesa la gran mortalitat present a tot el Mediterrani. S’han trobat un parell de nacres mortes, una a punta Clavaguera i l’altra a sa Tuna.

A causa de la baixa densitat d’individus de Pinna nobilis, el protocol descrit per efectuar el seu cens és laboriós i dificulta la identificació d’individus fora de la zona d’estudi. En accions específiques de seguiment de ciència ciutadana realitzades recentment al Parc Natural de Cap de Creus, s’han trobat exemplars de nacres vives a la badia de Cadaqués (aprox. 11) i també més al nord.

© Jordi Riera

PROTOCOL 9

URCH: POBLACIONS D’ERIÇONS DE MAR

Descripció:

Determina l’abundància i estructura de talles de les espècies d’eriçons de mar Paracentrotus lividus i Arbacia lixula. Quan la densitat d’eriçons de mar és superior a 200 individus per 10 m2, és probable que els hàbitats passin d’hàbitats dominats per macroalgues a deserts submarins.

Resultats: 

S’han observat diferències entre els dos espais protegits, amb una densitat més alta d’individus de l’espècie A. lixula en el Parc Natural de Cap de Creus. Contràriament, s’han obtingut valors més alts de densitat de l’espècie P. lividus al Litoral del Baix Empordà, sobretot a la localitat de sa Tuna. La zona del Parc Natural de Cap de Creus està caracteritzada per un règim tèrmic fred, així que la presència i abundància de l’espècie termòfila A. lixula podria ser un indicador d’anomalies tèrmiques i un escalfament gradual de la zona.

L’estructura de talles de les dues espècies ha estat diferent, amb individus de talles mitjanes en l’espècie A. lixula i una estructura més homogènia amb individus petits en P. lividus. La falta d’individus de talla petita de l’espècie A. lixula podria ser per la major abundància de peixos depredadors al Parc Natural de Cap de Creus que exerceixen una forta pressió sobres les seves poblacions i n’eliminen les talles més petites. 

La presència d’eriçons de mar de talles adultes dificulta el restabliment de boscos algals i facilita la formació de blancalls i comunitats algals simplificades. Aquest indicador fa pensar que la protecció de totes dues zones protegides estudiades no és suficient perquè es doni un efecte de control per depredació per part dels peixos.

PROTOCOL 10

BRD: DETECCIÓ RÀPIDA D’ESPÈCIES BENTÒNIQUES INVASORES

Descripció:

Detecta espècies invasores mitjançant l’anàlisi fotogràfica de diferents comunitats i, concretament, les cobertures de diferents grups funcionals i espècies com les algues i els invertebrats sèssils. Això permet determinar els tipus d’hàbitats predominants a cada fondària i localitat i el % de cobertura permet identificar zones amb deserts submarins. 

Resultats: 

No s’han observat diferències remarcables entre espais protegits ni entre fondàries. Tot i així, s’ha observat una major proporció de roca pelada o blancalls a l’espai de la xarxa Natura 2000 Litoral del Baix Empordà, fet que pot indicar una major freqüència de blancalls o hàbitats dominats per herbívors. Tot i que en un principi es pensava que aquestes categories permetrien identificar espècies invasores d’una manera ràpida i eficaç, no ha estat així.

A la localitat de sa Tuna, es va observar la presència de Caulerpa cylindracea, però no durant aquest protocol.

© Cristina Linares. UB

PROTOCOL 11

FOTOGRAMETRIA

Descripció:

Permet monitoritzar els canvis en l’estructura i la complexitat dels hàbitats mitjançant la fotogrametria d’estructura del moviment (Structure from Motion, SfM).

Resultats: 

Aquest protocol és eficaç per estudiar l’estructura i la complexitat dels hàbitats. Tot i així, es troba en una fase preliminar i calen més esforços per optimitzar i estandarditzar la metodología.

També cal destacar la gran dependència que té de les fotografies d’elevada qualitat i alhora condiciones òptimes de visibilitat durant el mostreig, fet que ha dificultat realitzar aquest protocol entre els mesos d’octubre i novembre per les condicions de terbolesa i la dificultat de l’anàlisi posterior per part d’experts del projecte.

© Cristina Linares. UB