Estudi de la vulnerabilitat socioecològica

© JORDI RIERA

Entendre la vulnerabilitat social i ecològica al canvi climàtic és clau perquè les AMP s’hi adaptin.

Què és?

La vulnerabilitat fa referència al grau en què una àrea marina protegida és susceptible als impactes del canvi climàtic (en aquest cas, les onades de calor i l’increment de la temperatura del mar), i defineix com de greus poden ser els seus efectes.

La vulnerabilitat socioecològica de l’AMP s’avalua mitjançant el càlcul d’un índex multidimensional, que té en compte tant el vessant ecològic com el social, i que s’expressa qualitativament com a molt alt, alt, mitjà o baix.

La vulnerabilitat ecològica es refereix a la susceptibilitat al canvi climàtic d’hàbitats i espècies que formen part dels objectius de conservació de l’AMP.

La vulnerabilitat social se centra en les activitats humanes que es produeixen a l’AMP, atesos els usos permesos a la zona, per exemple pesca a petita escala, submarinisme recreatiu, activitats turístiques, esports aquàtics, etc.

Amb la classificació de la vulnerabilitat d’espècies, d’hàbitats i d’usuaris, les AMP poden prioritzar les respostes d’adaptació per abordar els impactes més urgents del canvi climàtic.

Per a què ens serveix? 

  • comprendre la vulnerabilitat ecològica i socioecològica,
  • identificar les espècies en risc i els hàbitats més vulnerables, 
  • identificar els grups d’usuaris més vulnerables, 
  • identificar els factors clau de vulnerabilitat que poden millorar per reduir la vulnerabilitat en el futur,  
  • ajudar en l’elaboració i el disseny d’estratègies i plans d’adaptació.

Quan? 

Aquest estudi s’ha dut a terme durant l’any 2020, dirigit per la Universitat de Vigo, amb la participació de les AMP objecte d’estudi. 

Resultats

PN de Cap de Creus

Escenari d’emissions de GEH moderat (RCP4.5) i Escenari d’emissions de GEH intensiu (RCP8.5).

CATEGORY

Vulnerabilitat socioecològica

La vulnerabilitat socioecològica del Cap de Creus és alta amb vistes a l’any 2050 i arriba a una vulnerabilitat molt alta l’any 2100, tant en un escenari moderat en què es compleixen els acords mundials de reducció de GEH (RCP 4.5) com en un de més intensiu si no actuem per reduir els GEH (RCP 8.5).

Cap de Creus RCP4.5 2050

Cap de Creus RCP4.5 2100

Cap de Creus RCP8.5 2050

Cap de Creus RCP8.5 2100

LLEGENDA: S = Sensibilitat, CA = Capacitat Adaptativa, E = Exposició

Vulnerabilitat de les espècies

En general, la vulnerabilitat de les espècies de Cap de Creus augmentarà amb el pas del temps en els escenaris moderat (RCP4.5) i intensiu (RCP8.5) d’emissions de GEH l’any 2100.

De totes les espècies analitzades, la majoria arribaran a vulnerabilitats altes, mentre que el corall (Corallium rubrum) i la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) assoliran una vulnerabilitat extrema a finals de segle.

Cap de Creus RCP4.5 2050

Cap de Creus RCP4.5 2100

Cap de Creus RCP8.5 2050

Cap de Creus RCP8.5 2100

Vulnerabilitat dels hàbitats

La vulnerabilitat dels hàbitats de Cap de Creus augmenta si es consideren tots dos escenaris d’emissions de GEH, moderat (RCP 4.5) i intensiu (RCP8.5).

El coral·ligen i les praderies de posidònia són els dos hàbitats que experimentaran un major nivell de vulnerabilitat. No obstant això, tots els hàbitats assoliran una vulnerabilitat alta o molt alta en els escenaris RCP 4.5 i 8.5 l’any 2100.

Cap de Creus RCP4.5 2050

Cap de Creus RCP4.5 2100

Cap de Creus RCP8.5 2050

Cap de Creus RCP8.5 2100

Els resultats mostren que a partir d’ara cal parar atenció a la gestió dels ecosistemes. La millora dels plans de protecció i restauració d’aquests hàbitats i espècies específics és una necessitat que s’ha d’incloure dins de les prioritats de l’AMP.

Vulnerabilitat dels usuaris

La vulnerabilitat dels usuaris de Cap de Creus varia força entre sectors, però generalment augmenta en tots dos escenaris d’emissions de GEH, moderat (RCP 4.5) i intensiu (RCP8.5) l’any 2100.

Els resultats han posat de manifest un valor de vulnerabilitat extrema per a les activitats nàutiques, que sembla ser el grup d’usuaris més afectat. Darrere d’ells, els pescadors professionals i el sector turístic són els següents col·lectius en risc, amb una vulnerabilitat molt elevada.

Cap de Creus RCP4.5 2050

Cap de Creus RCP4.5 2100

Cap de Creus RCP8.5 2050

Cap de Creus RCP8.5 2100

Litoral del Baix Empordà

Escenari d’emissions de GEH moderat (RCP4.5) i Escenari d’emissions de GEH intensiu (RCP8.5).

CATEGORY

Vulnerabilitat socioecològica

La vulnerabilitat socioecològica del Litoral del Baix Empordà és alta amb vistes a l’any 2050 i arriba a una vulnerabilitat molt alta l’any 2100, tant en un escenari moderat en què es compleixen els acords mundials de reducció de GEH (RCP 4.5) com en un de més intensiu si no actuem per reduir els GEH (RCP 8.5).

Baix Empordà RCP4.5 2050

Baix Empordà RCP4.5 2100

Baix Empordà RCP8.5 2050

Baix Empordà RCP8.5 2100

LLEGENDA: S = Sensibilitat, CA = Capacitat Adaptativa, E = Exposició

La vulnerabilitat socioecològica al Litoral del Baix Empordà mostra unes vulnerabilitats molt elevades per fer front als impactes futurs del canvi climàtic, i, per tant, la necessitat d’actuar per reduir la vulnerabilitat ecològica de l’ecosistema. 

Vulnerabilitat de les espècies

En general, la vulnerabilitat de les espècies del Litoral del Baix Empordà augmenta amb el pas del temps. A finals de segle, la majoria d’espècies assoliran vulnerabilitats molt elevades o extremes en els escenaris moderat (RCP4.5) i intensiu (RCP8.5) d’emissions de GEH.

De les espècies analitzades, la nacra (Pinna nobilis), la gorgònia vermella (Paramuricea clavata), el nero (Epinephelus marginatus) i el corall vermell (Corallium rubrum) són les que assoliran una vulnerabilitat extrema. 

Baix Empordà RCP4.5 2050

Baix Empordà RCP4.5 2100

Baix Empordà RCP8.5 2050

Baix Empordà RCP8.5 2100

Vulnerabilitat dels hàbitats

La vulnerabilitat dels hàbitats del Litoral del Baix Empordà augmenta a llarg termini. Tots els hàbitats tenen una vulnerabilitat elevada i assoliran una vulnerabilitat molt elevada i extrema l’any 2100. 

Els fons rocosos coral·lígens i infralitorals són els dos hàbitats que experimentaran un major nivell de vulnerabilitat.

Baix Empordà RCP4.5 2050

Baix Empordà RCP4.5 2100

Baix Empordà RCP8.5 2050

Baix Empordà RCP8.5 2100

Els resultats mostren que els ecosistemes són altament vulnerables, per la qual cosa hi ha una necessitat urgent de millorar els hàbitats i els plans de protecció i restauració d’espècies com a prioritat per a l’AMP.

Vulnerabilitat dels usuaris

La vulnerabilitat dels usuaris al Litoral del Baix Empordà augmenta en el temps. El sector turístic, els pescadors professionals i les activitats nàutiques mostren una vulnerabilitat molt elevada, fet que indica la necessitat urgent d’una millor gestió de totes aquestes activitats.

Baix Empordà RCP4.5 2050

Baix Empordà RCP4.5 2100

Baix Empordà RCP8.5 2050

Baix Empordà RCP8.5 2100

CONCLUSIONS

Els resultats de l’anàlisi de vulnerabilitat als efectes del canvi climàtic del mar Mediterrani reforcen els estudis científics que alerten sobre un perill imminent al qual cal fer front, i posen de manifest la necessitat de començar a treballar urgentment en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, Catalunya ja va declarar l’emergència climàtica a tot el seu territori l’any 2019. 

Aquesta metodologia d’avaluació de la vulnerabilitat és la primera vegada que es porta a terme en un espai protegit marí a Catalunya. Per millorar les avaluacions en el futur, cal tenir la millor qualitat de les dades possible, i, per tant, caldrà fer un seguiment constant en el temps de les variables tant socials i fisicoquímiques com ecològiques.

Caldrà també alinear els resultats de les anàlisis de vulnerabilitat amb la implementació d’estratègies d’adaptació per esdevenir més resilients als efectes del canvi climàtic.

© GENERALITAT DE CATALUNYA